Miro els joves
com juguen al frontó.
Colpegen la pilota
groga
amb molta força,
aquesta repica a la
paret,
i altre cop un altre
noi
li fot una castanya
bestial.
Ells són bona part
d’aquesta vida.
Jo els miro
i m’assec per fer un
cafè amb gel.
L’impacte de la pilota
a raqueta i paret
se sent de lluny.
Dins meu, crida la
vida.
Més fluixet,
però encara em fa
senyals.
Encara, no em trenco
pas.
El poeta roig (F.P )
Agost 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada