Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 11 de febrer del 2020

Sí a dir-me


Dir.
                Dir-te.
Dir-nos tants.

Dir-me. Dir-me
el temps a cau d'orella:
- Afanya't, no facis tard a escola'.
Afanya't ara que la por
mira cap a una altra banda,
i digues SÍ;
SÍ a dir-te, a dir-nos,
a dir-me.
SÍ a cada despertar,
a cada dimecres,
a cada febrer.
SÍ a Oh Capità! i al Petit Príncep.
SÍ als anys i a la paraula.
A dir-me i a dir-te SÍ.

A la VIDA, SÍ.


El poeta roig (F.P.)
12 de febrer de 2020



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)