Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 13 de desembre de 2019

Miro com els teus ulls



Miro com els teus ulls
miren el pas de la poesia
des de tants versos.

La poesia, ara i sempre,
és un lent tren tenebrós de rodalies
( o de postguerra o camí d’Auschwitz),
o tren cap al teu cos o els grumolls de somnis.
La poesia és el pas d’una parella lentíssima,
la reixa que no s’ha mogut de lloc
o que el temps ha anat rovellant lentament.
És el globus que es va enlairar
i no vam veure petar.
El poema com els teus llavis
plens de xocolata negra,
els versos deixats a la trinxera
perquè vinguis tu i els llegeixis,
i facis el torn de tarda amb mi.
La poesia és una llibertat,
és llençar-te sobre proes
on els remolins del desig
i, potser, besar-te més lluny encara
Poesia és esperar, esperar un tren lent,
esperar que em vinguis a buscar
cansat de tantes hores a primera línia del front
i m’expliquis històries boniques
de guerrilles a Amèrica Llatina,
i, com un globus color del sol,
anar-nos alçant, alçant alçant
esperant el teu somriure.

Miro com els teus ulls
travessen el poema
dalt d’un lent i suau tren.


El poeta roig (F.P.)
Desembre 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)