Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 25 de maig de 2018

Versos inesborrables



Versos no esborrats;
el senyal nítid que tot és (el) viatge:
l’abans, el després i tot l’embolcall,
tots els auspicis i intempèries possibles.
El destí és ara, i pot ser la cala oberta,
les aigües i les venes de Galeano.
Avui esculls despullar-te
amb molts orígens i molta identitat.
Són els amics, els versos que no tatxes.
Ciutadella no és la ciutadella,
és més bella que la Torre Agbar
i tots els seus litres de negoci junts.
Aquí tu, sense el col·lapse dels cucs estiuencs,
abraçant-te a passat, present i (pel) futur
un brindis, una nit, un sopar, una rotllana
en multitud de deu, onze amors eterns
i una cala deserta, oberta, desperta,
de somriure desacomplexat...,
la perla dels teus ulls de goig.
I és en aquest esclat cristal·lí
en el que hi entren els versos inesborrables.
Com aigua pel barranc quan la pluja,
la passió de l’amistat es desferma
i es rebel·la contra tot atzucac.
I així, inesborrables, perpetus. Nosaltres.
I tu dins el viatge de la vida,
Heura arrelada, inesborrable cant,
abraçat al concert d’un majúscul
NOSALTRES.

Fidel Picó
El poeta roig
Menorca / Barcelona
Maig de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)