Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 25 de novembre de 2017

Les primeres, el primer...


El primer calfred,
la primera llum de matinada.
El primer petó dalt del tren.
La primera tardor sense fred.
El primer desig de tu.
La primera pel.lícula que em fa plorar.
El primer poema (que no recordo).
La primera dona que planta cara a un home feixista.
El primer gol,
la primera metàfora.
El primer ull de somni.
La primera olivera que he vist créixer.
El primer contrallum al mar.
La primera mani.
El primer regal.
La primera tenda d’índis.
El primer pecat no original,
la primera nit afiançada.
El primer combat parcial.
la primera platja.
El primer esplai.
La primera lleteta que vas succionar…
El primer ésser.
La primera vegada (en... néixer).
El primer de l’univers,
la primera galàxia sense músics.
El primer big bang en silenci.
La primera flor.;
El primer tu,
la primera ejaculació.

El primer ha de ser el... primer…?,
La primera ha de ser la… primera ?

La primera enverinada i al pal.
El primer desert de sal.
La primera en dir-li ‘no’ i no recollir-li l’orinal.
El primer clarinet com cal.
La primera aquella...final,
el primer militar fatal.
La primera guitarra sense rima.
El primer cavall al trot.
La primera llavor.
El primer últim,
la primera de segona,
el primer segona.
La primera palla;
el primer desordre en un paller.
La primera sirena,
el primer tresor.
La primera vaga,
el primer llibre,
la primera feina.
El primer que va perdre.
La primera maltractada.
El primer tró.

El primer calfred.
La primera en dir-me “T’Estimo”.
El primer en dir-te “T’Estimo”.
La primera i darrera sorpresa per aquest final.
El primer, el número u, el darrer :

El primer d’octubre.


Fidel Picó
El poeta roig
Novembre 2017
(25/11/17)

1 comentari:

  1. L'excel.lència... El primer pas per esdevenir un poble lluire i triomfant! Felicitats, amic!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)