Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 17 de novembre del 2017

Gronxen camins...


Un acordió gronxa la ciutat
i una llàgrima corre de nord a sud
pel vidre fred del finestral.
Plora la resistència, plou sang
i esquitxa l’ocell
empès a la gàbia.
Solitud de glaç,
crit grumoll de ràbia;
poema de foc i creu,
cendra de matinada…
Acordió i silenci monàstic.
Cauen gotes, rellisquen
per un novembre fred.

Més enllà, les cartes:
dibuixos d’infant
gronxen camins d’esperança,
coratge, anhel, cançó…

Que no s’agapui la llum del carrer
Que t’enlluernin les ales
Alcem les portes i abracem
                        la llibertat.

Fidel Picó;
El poeta roig
Novembre 2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)