Les granotes s’adapten millor que tu.
Els qui fan xivarri lliguen més que tu.
Els galifardeus imaginen més que no pas tu.
Els de dretes són més coherents que tu.
Les clavegueres van més animades
i són menys hipòcrites que tu.
Els àngels volen més que tu.
La pluja m’acarona més que no pas tu.
Em posa més l’octubre que no pas a tu.
El silenci t’esclata més a tu.
Trobem l’adreça més que no pas tu.
Somnio més que tu,
som més puntuals que tu,
més apressats de versos que no pas tu.
Les trinxeres s’ericen
com les teves pors com tu
i el núvol interromp la festa del sol,
i la teva ombra, sempre la teva enquitranada
ombra fraternal de pa sucat amb oli de palma
disfressada de rebel·lia menys que tu.
Sense tu, sense tu, sense tu.
Més que no pas tu.
El poeta roig
Fidel Picó
Juliol de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada