Alces llambordes que desperten d’un feixuc silenci
per llençar-les més enllà, a l’altre costat. A l’alba,
tot recomença: una multitud de clams proclamen
que per llevant surt un sol rodó, ple, agosarat
que s’enlaira curull de foc per escalfar latituds ferides.
Com tants, alces els braços, cremes la llenya de l’oblit
i plegats en feu un foc de flames enceses.
I puja un fum joiós que traspassa fronteres i murs,
i els infants et saluden amb somriures
i els vells tornen a aixecar els seus punys de plata
i les noies tornen a besar-vos desenfrenades:
senyal de maig altiu, petja de revolta consagrada,
llavis molls de desig… Veus per fi alçades fins a llepar
l’estel amagat al llindar de dos anhels anomenats…
llibertat i justícia !
A la platja, un nen que alça castells
i una onada roja de foc que et desperta de llargs somnífers,
El poeta roig
Fidel Picó
Del llibre “Instants de maig i potser…, tu”
(poemes 2011-2012)
On puc trobar el teu llibre, poeta?
ResponEliminahola Sònia !!
ResponEliminaEs un llibre autoeditat. El pots trobar només a la llibreria Ona de Gran de Gràcia. L'altre alternativa és que te l'envii jo on vulguis.
Moltes gràcies pel teu interès.
Abraçada poètica ;)!!!