Escombrada la tenalla de la por,
derrocats els besos de cianur,
alliberat el nus de la corda...
Hem pres el llamp de la branca
obligada de tants dies,
l’hem desactivat,
i ens hi estem gronxant a sobre.
I així anem alçant els cims,
hem netejat la runa de grassa
que ens enganxava
al cràter crepuscular de l’insomni.
I abordarem el cavall blanc,
i al galop, avançarem irremeiablement
en grup vers el poema,
el trersor que alçarem
el proper 1 d’octubre.
I el veredicte del poble,
i-na-pel-·la-ble !
Juny de 2017
El poeta roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada