Les primeres fulles jauen al llac.
Comença el vertigen dels enamorats
quan la tardor s’ha cruspit l’agost
i de nou, amenaça dolça tempesta.
Visca !, has cridat. Tanta calor
t’hauria acabat cremant les utopies.
Ara, comencen a caure en pau
els anys caducs, els que sempre cauen.
Però aquí s’avancen les pluges,
es banyen les esperances
i tu nedes al meu costat entre fulles i utopies
que suren com poemes molls.
Agost 2014; Refet març 2017
Fidel Picó, el poeta roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada