Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 12 d’abril del 2017

El vertigen de la tardor



Les primeres fulles jauen al llac. 
Comença el vertigen dels enamorats 
quan la tardor s’ha cruspit l’agost 
i de nou, amenaça dolça tempesta.
Visca !, has cridat. Tanta calor 
t’hauria acabat cremant les utopies. 
Ara, comencen a caure en pau 
els anys caducs, els que sempre cauen. 
Però aquí s’avancen les pluges, 
es banyen les esperances 
i tu nedes al meu costat entre fulles i utopies 
que suren com poemes molls.


Agost 2014; Refet març 2017
Fidel Picó, el poeta roig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)