A la vora,
s'enderroquen poemes
mentre el banc ens roba,
el món s'escalfa, s'esvera,
i tu ja no em mires.
Lluny,
es segresten nenes,
es mata per petroli,
un avió travessa els núvols,
algú demana cervesa a la barra del bar
i un peix roman atrapat a la xarxa.
Aquí, allà, com pilotes de ping-pong,
cauen lleganyes lleugeres de roba,
repiquen amb indiferència al nostre camp,
i nosaltres només podem posar la pala
com calamarssada d'un cel impassible.
Punt insuficient.
Món insuficient.
Perdem dos a un,
tu ja jo em mires
però res ja no es corca
i arreu, apedrega indiferència
i les pedres que romanen sense cantar.
(Agafem la pilota groga indiferent que jau a terra
que ara ens toca treure a nosaltres).
Fidel Picó; El poeta roig
De Juny de 2014
Refet: Abril 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada