Ei, mireu els ulls dels vostres fills !.
Endinseu-vos pels seus mars,
els seus parcs d’atraccions.
Penetreu dins les seves il·lusions !.
Llisqueu com rius amb els seus batecs.
Ei !. Deixeu els maleïts mòbils ara mateix,
aneu-los a cercar
(ja acabareu de llegir aquest poema després).
I obriu-vos, abraceu-los i dibuixeu-los
un somriure, carai, que no costa massa !.
Ei !, mireu els ulls dels vostres fills
i viatgeu amb ells.
La resta, fullaraca morta
que claudica als teus peus
amb la tardor de les pèrdues, sempre.
Sí, mireu-los als ulls i gaudiu.
Fidel; desembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada