Ens maten com a rates.
Sense sostre ni recer,
acumulem intempèries
com deixalles apilades
a la platja un hivern.
I els refugis ?, no els trobem,
ens els han robat o bombardejat.
On són els aixoplugs dels freds
que ara arriben puntuals,
previsibles com un petó final ?
Però res de petó final.
Sense amagatalls, ja ni sota el pont,
enlloc estem salvats.
Només el silenci,
la por, la pèrdua, l'absència
després de l'últim tret.
Ens maten com a rates
però els que diem ser dels nostres
fan el mateix. Això si, amb més civilitat,
amb la finesa dels professionals
que saben no deixar proves.
Només el silenci,
la por, la pérdua, l'absència...
després de l'últim tret.
Fidel; Novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada