Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 10 d’abril del 2015

Salt d'aigua


Em vas dur fins al salt d'aigua.
Allà, on els nostres petons 
es desprenien xops.
De dalt a baix,
davallava la rauxa vertical dels cossos,
desig multiplicat per mil.
Pell a pell, aigua a raig;
tast roig que queia,
quèiem com cascades de passió,
com s'esllavissen tones d'or d'abraçades.
Amor ferotge, desig de carn sense fre.
Amor i sexe. Tu i jo.
Tu i jo en ple salt d'aigua.
Tu i jo. Nos-altres.


Fidel; març 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)