Nadal 2014. Dues pintures, dos poemes. De filles a pare

La cosa consisteix en fer un parell de poemes a partir de dos dibuixos o pintures que elles han fet a l'escola i que han integrat a l'album que ens va arribar a pocs dies.

Primera pintura per la petita, l'ONA i poema posterior:

Els darrers silencis ; ONA

Temps de tedi, 

d’hores perdudes en la foscor; 

sense els teus ulls, silenci. 

El silenci de la nit, 

o el silenci de les volves de neu a l’alba. 

Temps obscurs de cadenes, 

troncs i branques negres 

talment braços que capitulen com el carbó. 

Temps rendits. Hem caigut tant baix 

que ...acabem despertant. 

Mira el cel com emblaveix : 

recomença l’alba. 

Ja endevino els teus ulls, els teus cants. 

Començarem a parlar, i tant que parlarem i decidirem !. 

Comença l’hivern, comença el dia. 

Les primeres volves, els darrers silencis.

Amb els teus ulls desperto com el blau de l'alba.

Fidel; 20/12/14

Segona pintura per la gran, la JOANA. I poema posterior:

Flors del Bé JOANA

Molts poetes no t’ho han dit; 

les teves són flors infinites del Bé.

Són un cristal·lí esclat de primavera.

Són les flors dels pètals blaus

com estels que enlairen llibertat.

Són el bram, el crepitar d’una esperança 

amb una gota groga precisa i central de memòria al vent.

I tot envoltat de roig en el que tants volen la vida.

Molts poetes parlaran de les flors del Mal

i et diran que els dibuixos tenen cara de poema.

Jo et diré que cada dia puc aixecar-me 

amb els teus ulls, amb les teves flors

que cada matí se m’obren

com abrils empoderats pel poble

sota les primeres llums allà on Pessoa 

alçava les flors infinites del Bé.

Sempre, sempre amb els teus ulls.

Fidel; 20 i 21/12/14