“Cal
indignar-se, però sempre tenint esperança”.
Pere Casaldaliga
Criatures vagant en
renglera pel penya-segat
(paisatge, columna
vertebral esquerdada),
afamant escorrialles
llençades per autoritats
incompetents i amb
cor de pedra.
Aquesta és la maleïda
síntesi
o el fotut titular
d’un diari,
la imatge d’uns ulls
embotits de basarda
pels segles dels
segles, amén, diners, poder, llei, ordre...
La viva imatge dels
teus ulls quan m’atures
i em demanes la mà
per poder venir amb mi.
Tot s’hi val per
sortir del penya-segat
Desesperant-te com
una tardor de renúncies,
les fulles dels
caiguts demanen només clemència ?
La meva mà: aixopluc
suat, escorredís
com el bolígraf que
escriu aquest poema.
Fidel;
març 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada