Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 14 d’octubre del 2013

PRESENTACIÓ I RECITAL DEL LLIBRE DE POESIA "Instants de maig i potser..., tu".

Estimada gent !

Que millor que al meu bloc per anunciar formalment que, per fi, podrem fer la presentació del meu segon llibre de poesia: “Instants de maig i potser..., tu”.
La majoria ja ho sabeu, una selecció de poemes del 2011 i 2012, lliscant entre l’actualitat social i política d’aquest país i la meva pròpia visió de les coses, farcit de sentiments, emocions, entre la paraula i els crits de por, amb un munt de desgavells, i amb l’horitzó de noves primaveres, esperances més o menys palpables en que nosaltres també podem ser els autèntics protagonistes de la història.

Al final la data escollida: el divendres 8 de novembre, a les 21h. El lloc ?. Després de buscar bars i centres culturals del meu barri (Gràcia, a Barcelona), m’acullen els amics de ‘La Barraqueta’, casal independentista i centre dinamitzador de les cultures del barri. Un lloc adient per exposar poesia compromesa i crítica amb l’actual statuo quo existent. És aquí on m’han obert els braços i on, crec, hem sentiré còmode.

Hi esteu tots i totes convidats. M’agradaria molt poder compartir ‘Instants...’ amb tots vosaltres. Un lloc on poder adquirir el llibre, on assaborir-lo, on sentir els batecs de força moviments socials, sense deixar de banda les subjectivitats més íntimes i personals: amistat, amor, mort, tendresa, quotidianitats, somriures i plors...
Al final del recital, podrem tastar un pica a pica i alguna cervesa, brindar pel nou llibre i fer-la petar entre anècdotes, dedicatòries i d’altres reaccions.
És per tot plegat que amb enorme alegria i emoció, us espero amb la paraula oberta i alçada.

Fins el 8 !, una abraçada i salut !!!,



1 comentari:

  1. Em sembla una excusa perfecta per anar a Barcelona! Si puc, estaré.

    Abraçada!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)