“Tot és moll”, deia un a la paret.
Em
vaig esllavissar
pels
teus barrancs carregat de silencis.
I
ben xop vaig flexionar
les
cames per encendre’m.
Davallava
per camins sense cel.
La
corda era segura i l’aigua em salvava
de
tantes pors tenallades durant segles,
se
sap..., massa panys tancat
a
la caverna dels llops.
“Tot és moll”, deia un a la paret.
Fidel;
setembre 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada