Fred
i por 1
“...la por d’aquell qui torna...”
V.A. Estellés
El
Xiu-xiu del foc
que
balla amb el silenci de la cambra.
La
flama que s’alça
per
fer més penetrants els teus ulls.
I
tu, aliena,
que
mires per la finestra
com
la boira es reforça,
i
com a fora hi carda un fred superlatiu.
Em
mires, em dius “ja no parlem”
i
pressento la tragèdia. Marxes.
Has
marxat de la cambra
per
cercar més llenya
I
has tornat, -sempre tornes després-.
A
fora, l’olivera pateix
i
tu, als ulls, hi tens la por
d’aquell
qui torna.
La
por del fred
del
silenci de la cambra.
La
por. Les pors; la POR...
El
poeta roig (Fidel Picó)
De
gener 2020, Refet; desembre 2020
1 Poema refet i ampliat, original de gener de 2020 amb el títol de “Xiu xiu”. Els primers versos són els mateixos però després he estirat la història dotant-la d’un sentit més concret i realista, pensant especialment amb dones maltractades, psicològicament assetjades. (...).
V.A.Estellés,
a ‘Coral romput’
Vicent,
costa tant trobar avui
parelles
lentíssimes !.
Ara tot són parelles ràpides,
fugaços estels, líquid desig...
El
que llavors eren parelles
pujant
escales mal il·luminades,
ara
són parelles pujant en ascensors
ràpids
i moderns amb grans miralls,
llum i parelles
somrients
fent-se
selfies a Instagram,
tik
toks, jocs i focs efímers,
masturbacions
a alta velocitat.
Parelles
tan ràpides Vicent,
que
quan les vols escriure
ja
ni te’n recordes.
(I
així tot Vicent;
la resta ja t’ho comentaré un altre dia).
El poeta roig (Fidel Picó)
29 i 30 novembre, 1 i 2 desembre 2020
I
Et miro, hi entro, hi sóc.
Crido amb tu.
I aquells dos, ens miren
amb indiferència, amb odi, amb complicitat ?
I cridem els dos
i potser algú altre.
I tal vegada en fem cançó rebel.
I els poemes de mà en mà
com la rosa de paper de l’Estellés.
I cridem en silenci,
secretament desesperem,
diem prou vomitant el fàstic possible.
Et miro, hi entro, hi sóc.
I crido amb tu per no naufragar,
per no caure dins els aiguamolls
de massa greix acumulat a la pica.
El poeta roig (Fidel Picó)
Novembre 2020
 |
| Afegeix un títol |
¿Què ens estan dient
totes aquestes gotes
incrustades al vidre ?
Puntets, llumetes de memòria;
el teu passat,
els teus estels,
el teu dolor,
el teu desig esquitxant,
eixamplant el bassal
de la poesia.
La pluja dels anys
i les teves llavors
encara fulgents,
encara sí.
¿Què ens diuen
tantes pells,
com peces de mosaic,
tantes ditades...,
quin senyal encenen ?
El poeta roig (Fidel Picó)
Novembre 2020
