Et miro, hi entro, hi sóc.
Crido amb tu.
I aquells dos, ens miren
amb indiferència, amb odi, amb complicitat ?
I cridem els dos
i potser algú altre.
I tal vegada en fem cançó rebel.
I els poemes de mà en mà
com la rosa de paper de l’Estellés.
I cridem en silenci,
secretament desesperem,
diem prou vomitant el fàstic possible.
Et miro, hi entro, hi sóc.
I crido amb tu per no naufragar,
per no caure dins els aiguamolls
de massa greix acumulat a la pica.
El poeta roig (Fidel Picó)
Novembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada