Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 3 d’agost del 2022

Esverats

                                         Imatge Fidel Picó; Prat del Cadí, muntanyes nord Cadí)


Esverats com pilotes de  ping pong,

anem donant cops de pala,

cops de dreta, cops a tot i a tothom.

Cops de mall colpejant tecles de piano

enfonsades al pou de les eternitats,

cops de cap cops de ric cops de ruc.

 

 Esverat el gat que jugant, mossega.

Esverat el feixista que mata

i que sempre ens ha volgut bombardejar;

esverat el taxista, el sexista,

el neomarxista, el baixista

i el mateix sufix... -ista.

I ara també esverades les bicicletes

proclamant-se hereves de l’esverada global.

 

Esverats els trens que no s’aturen,

esverada quan el noi no et mira.

Esverat el que sempre diu ‘no’,

el que no llegeix un poema perquè té pressa.

 

Esverats per tones de responsabilitats

per gigues d’estrès salvatge,

a consum fraternal.

Esverats per haver de...;

haver de ser perfectes, polits i pulcres

i grans aventurers, esportistes i déus de la sanor.

 

Esverats per intentar ser ...els millors,

els més grans, i rics i sensibles;

i perfectes i coherents ideològics,

radicals i rigorosos i donant-ho tot.

 

Esverats perquè fot una calor criminal,

perquè el clima mata i ens matem...

Esverats per tant.

Jo m’esvero, tu t’esveres...

 

I ella hi va, i fuig, escapa

i veu com allà no cau res,

sense cops de pala,

només s’alcen glorioses les muntanyes

del vessant nord del Cadí,

allà s’alcen les muntanyes pelades i majestàtiques

del vessant nord de Cadí.

 

 

Poeta Roig (Fidel Picó)

Juliol 2022



(Caminada ruta Estana -Ptat de Cadí- Roca de Cristall, 

vessant nord del Cadí, 25 de juliol de 2022)


                                      Imatge: Fidel Picó; vessant nord Cadí (Estana- La Cerdanya)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)