Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 24 d’agost de 2018

Després de desembarcar


Després de desembarcar,
quin nou desordre roig
tindran els teus versos ?

A quin octubre poder plorar ?,
quin poder resistir per existir ?.
Quines rígides lleis de foc
combatre dimarts i dijous ?

Després de desembarcar,
quin amor ?, quin nou llibre ?.
Quina lluna baixem a terra ?,
quin desnonament cal evitar ?.

Després de desembarcar,
quin riu cal remuntar ?,
quins ulls cal aixoplugar ?,
quina mirada cal resseguir ?;
quina nit il.luminar ?.

Després de desembarcar...,
abordar ?; refer ?; restituir ?.
Tornar ?; hi tornem ?.

Foradem un nou túnel ?,
o ens inventem un nou mar
i ens fonem en un llarg petó ?.

Un llarg i profund petó
fins la propera parada de metro:

Em preparo per desembarcar.
( I pel després ).



Fidel Picó
El poeta roig
Agost de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)