Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimarts, 17 de juliol de 2018

Amb l'ajut del tren...




Amb l’ajut del tren
remuntes el Congost
enfilant cap a nord
com una sargantana
que puja una columna
farcida d’heures.
Mires la verdor i llegeixes.
Et gires a la dreta,
una noia jove, morena i esvelta dorm.
La imatge és d’una placidesa inapel.lable.
Pura o dura poesia, diries.

Ella es va despertant per moments,
sembla que vol i no pot dormir; com tu.
Quan es desvetlla, mira el mòbil.
Tu vas llegint i la vas mirant
i et poses a escriure aquest poema.

Ella du una brusa vermella,
tu escrius mots en roig.
Els seus dits delicats toquen
la pantalla del mòbil.

Baixes a la propera
i ella seguirà el seu trajecte
galopant cap a nord,
i és més que probable
que no la tornis mai més a veure.
A reveure brusa vermella ?
A reveure paraules en roig.



Fidel PIcó
El poeta roig
Juliol de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)