Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 13 d’abril de 2018

Refer-nos



L’onatge es trenca i tot ho desfà.
I allà va l’escuma,
i veus la mar com baveja.
I a tu se’t cau la bava,
i jo hi veig mala bava.
I els Presidents deixen de ser-ho
i reculem per no mullar-nos
i la platja recau en regressió.

Fins que un dia surt el sol
i obro finestres, totes les finestres.
I els presidents legítims són restituïts,
i a mi també em cau la bava
i ens mullem i prenem partit
i avancem i coronem l’onada
i a la cresta en fem un poema.
I ens enamorem i besem i fem sexe,
i tu i jo i nosaltres i jo i tu.
I tu i jo a la platja
en que el mar és viure
i l’aigua és vida.
I l’onatge ens acarona,
i ens mirem i encara ens cau la bava,
foragitada la mala bava.
Tot es refà; tu, jo, la platja, nosaltres...

Desfer-nos per refer-nos.


Fidel Picó
El poeta roig
Març de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)