Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 24 d’agost de 2017

Fragilitat



Coratge dius per fer front
a tanta fragilitat ?
Per què ?
No està tot sentenciat, escrit
pels fantasmes de sempre ?
Quina és l’hora, quin l’espai
en què la fragilitat
creua la línia vermella
de l’acceptació o de la misèria ?
Parlem de les pedres quan un enderroc ?;
de les males herbes d’un solar abandonat ?.
Dels turmells dels porucs que corren
per escapolir-se de l’escomesa del temps ?
De les seves dents de ràbia
prenent un volant, una ampolla
un comandament a distància, un smartphone
per allunyar-nos encara més ?
Per què tanta fragilitat ?
Per què ara molt més que por ?
Per què el suburbi plora solitud
i el centre hi plouen caos d’acer ?
Fragilitat per desafecte (s) ?
Desafecció per paràl.lisi ?;
per rendició ? Per ser de sorra
i dispersar-nos sense adreça
com formigues clandestines ?

Erosionats fins esmicolar-nos.
L’aigua ens guanya terreny
i la solidesa d’unes platges
que, lentament, finen.
Coratge dius per fer front
a tanta fragilitat ?


Fidel Picó
El poeta roig
Agost de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)