Amb els teus negres guants, vell amic,
has trinxat les trinxeres de sucre
que quedaven del teu passat.
De l'oxigen en fas diòxid de carboni.
Com les ombres que edifiques:
acabes construint murs,
directors de tenebres
sobradament preparats per tornar a acumular.
T'has convertit en un podrit escanyapobres
que saqueja el paisatge
amb les emissions del teu gas
que ja s'acumula als nostres soterranis
homologant l'ofegament global del planeta.
Tu poses els guants, la corda, les totxanes...
Mentre jo et voldria perdre,
tu em robaràs el respirar,
que estriparàs i llençaràs a deflagrar,
oxidant tota abraçada poètica,
esdevenint un fabricant de misèria més.
Qui no ha perdut un amic
per aferrar-se a unes idees ?
Fidel Picó
El poeta roig
De maig de 2007, adaptat a maig 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada