Aquells dits de piano
navegant per la teva esquena...
Se'n deia tendresa
i ambdós ens sentíem
pròfugs de la mar més blava.
Érem la música,
pirates de l'amor i la carn
definides entre ones de plaer.
Tots els llenguatges eren nostres.
Havíem autodeterminat la nit;
els dits dibuixaven
la conquesta més blava.
Fidel Picó
El poeta roig
Març de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada