Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

diumenge, 5 de juny del 2016

La lluita, les lluites...



Una lluita, una petita o gran lluita 
deixondeix els marges, 
escampa abraçades, 
arreplega esperances, 
enllaça mans entre dits de somriure, 
engrassa versos. I aixeca els poetes 
de la cadira als ateneus populars, 
i la guitarra acarona el poema. 
I fins i tot el núvol dibuixa 
rínxols d’il·lusions pels infants. 
I fins i tot hi ha més, 
i tot és més ple: el poeta enfila camí 
cap a la plaça oberta 
on línia roja i blava enllacen 
i tu i jo ens trobem 
i les nostres llengües es tasten 
excitades, circumval·lades per tanta revolta, 
tanta passió, tant anhel de llibertat.
Una lluita. La lluita, les lluites.


Fidel Picó
El poeta roig
Juny de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)