S'endurà el temps
un mur callat d'oblits i renúncies ?
El tren ja fa anys que el soterren
i jo, orfe de respostes,
recordo quan des d'un pas a nivell
em travessava aquell tren blau,
vetlla dels meus somnis.
Ara tot és un mur blanc farcit de preguntes
i, aparentment, sense cap tren que em brami.
Però quelcom desbordant
encara encén el meu foc:
encara que ara s'amaguin sota les dures faldilles
d'un túnel negre, negre i més negre,
els trens van plens de poesia
i les poesies van farcides de preguntes i trens.
Com sempre.
No puc renunciar als vagons de la memòria;
ni puc ni vull.
Fidel; octubre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada