Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 2 d’octubre del 2015

La poesia és dir...


La poesia és dir: 
que fer l’amor pot fer créixer esbarzers;
i imaginar-lo navegar per una nit de reis. 
Que l’avantguarda dels partits crea metàstasis. 
Que a les vacances sempre hi ha un nen que plora. 
Que l’ordre pot remenar-se amb un bastó. 
Que un poema és sempre impugnable 
com els dictats d’un poder estatal devorador de somnis. 
Que ens cal recer 
quan els ocellots negres ens venen a sobre. 
Que la nit és una torrentera de vi 
on el que més s’escolta és el camió de les escombraries. 
Que mirem allà, de front l’horitzó blau 
però que més enllà en davalla un de vermell.
És dir una part de tu. 
La resta..., sumes de coses 
que passen per la finestra i desapareixen. 
Com els avions 
que sempre ens han volgut bombardejar.


Fidel; agost de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)