Com perles que s'esmunyen
per la reixa del clavegueram,
a tot drap passen els teus ulls
atapeïts de poemes distants
que creuen la ciutat i marxen.
Cau la nit a sobre i em lliuro, tot sol,
al llit i a les meves imatges: fúria,
maror, ones que passen distants
i marxen lluny dels meus somnis.
Lluny, a tota velocitat,
passen els teus ulls
i crec que (em) marxen.
Fidel; juliol de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada