Aquell/a

Aquell mar que mirava a la Barceloneta.

Aquell retorn de les colònies els dissabtes a la tarda.

Aquells carrers quan es cridava "OTAN NO bases fora!".

Aquells capvespres a la Toscana.

Aquells plors quan a les pel.lícules perdien els indis.

Aquelles noies passejant pel port de Ciutadella.

Aquella escola que parlava sempre en català.

Aquella plaça Tiana'n Men plena de tancs.

Aquella timidesa que em feia anar cap cot.

Aquell primer poema sense saber-ne.

Aquells granets rosats a la cara.

Aquella cala Turqueta color turquesa

i l'arribada del vaixell amb els turistes de la paella.

Aquell adéu a l'avia 

i l'avia plorant des de la finestra de l'hospital.

Aquells crits celebrant un gol del Júpiter.

Aquelles 'corteses' que comprava el pare 

a la xurreria els diumenges.

Aquell pollet per casa que de seguida es va tornar aneguet.

Aquell trau al pati de l'escola i el rastre de ràbia, por i sang.

Aquell atracament amb navalla dels d'FP davant l'Institut.

Aquell talgo cap a València.

Aquell petó fugaç a les fosques a Cantonigrós.

Aquell reguitzell de somnis mal aparcats 

al solar de la memòria.

Aquells dissabtes amb la mare a Sants 

anant a buscar el pare a la llibreria.

Aquells crepuscles del silenci quan m'habitava l'enyor.

Aquell 850 color oliva que tan gemegava i patia.

Aquell psicòleg del silenci que prenia notes.

Aquell arbre mogut pel canvi.

Aquell parell de pits prohibits.

Aquell gorg on mai no hi estaves tu.

Aquell globus que es punxava tan aviat.

Aquelles ones que arribaven a la Barceloneta.

Aquella història. Aquella por.

Aquella esperança.

Aquella, i ho torno a dir...:

Esperança.

Fidel; juny de 2015