Del pessebre aguaitava els rius de paper de
plata
que la mare posava amb certa cura. Però el que
més
em delectava eren els pous fets de fusta i
pedra,
Era un nen i la mirada era en
i per la superfície.
Els pous per mi ara són en una altra dimensió
de bellesa.
La foscor del seu fons batega en mi feta alçada
i em du a imaginar la darrera llum o els ulls
d’un poema.
Però cap misticisme, si us plau,
que com ell va dir segons abans de seure
al garrot vil, quina putada !.
Desembre de 2008
El camí de la vida ens educa o no, la mirada ...
ResponElimina