Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 22 de maig de 2013

Ulls i aigua


Em capbusso per l’aigua dels teus ulls.
El meu oxigen es dissolt
en el teu i l’hidrogen fa la resta.
M’obro per copsar els teus coralls
i els peixets vermells que t’acompanyen fan la resta.
Trec el cap per respirar, prenc aire,
i altre cop cap a tu fent la resta.
La resta, les divisions, la suma i les multiplicacions del desig.
I l’estadística que posa el percentatge,
i la química la fórmula.

Però hi ha quelcom més en un poema.
L’aigua és tot un mar;
els teus ulls tot un somni.
Em banyo pel teu somni,
llisco per les ones del teu cos
i em capbusso curull de goig i glòria.
Sóc al llindar d’una quimera anomenada... plenitud
( i la realitat fa la resta, la suma, la...).


Fidel: maig de 2013

4 comentaris:

  1. Original i divertit alhora que tendre Fidel ... Enhorabona!

    ResponElimina
  2. M'agrada aquesta visió marítim(o)-matemàtica de l'amor i/(o) el desig.
    Novedosa i... refrescant!

    ResponElimina
  3. encisador, aquest Fidel tendre també m'agrada

    ResponElimina
  4. Original i tendre.... M'agraden els vostres comentaris ! Gràcies. Imaginant sempre, a partir de fets reals (o és a l'inrevés ?).

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)