Al fons, de fons

Foto a partir d'un quadre : Aina Cortés Pinya

I

Vas mirar la mar al fons

i se’ns va fer de nit.

Hi havia però la mar de fons,

i pacients, des del llit

vam esperar l’alba :

vas encendre el poema

que només tu i jo sabíem traçar.

II

Després arribà el tedi

de la mar plana, rovellada,

les ones semblaven cansades.

Oblidàrem la poesia,

ales brutes de quitrà,

platja amb olor a alga podrida,

vent absent, aigua tèrbola,

res al fons i molta mar de fons.

Les metàfores deixades,

ploraren com la runa

o com aquella barca abandonada

que tu i jo ja no agafàrem mai més.

El poeta roig

Desembre 2018

Proximitat

T’ havien sostret el comandament a distància.
Ara cavalques buscant el de proximitat.

Potser la revolta estava, està a la cantonada,
on ensumes els seus llavis vermells de foc
on habiten els teus poemes de maig
a la llibreria de la plaça del poble.

Més proper a ella del que imagines,
cavalques acaronant la pell del poble,
cercant la lluentor d’uns ulls de plata,
perles que ja comences a percebre.

Se sent, s’encén la música de la revolta.
A la platja, el genet hi desembarca,
i potser una flor hi sobresurt dalt la duna
i les ones empenyen

                                   salivant tones de desig                                 

que s’escolen fins la plaça del poble.

El poeta Roig
Juny 2015; Refet Març de 2020

Terretrèmol

Mirada llagada

per lots d’escamots de policies

que t’enceguen de llum,

aturen el caminar

i et ploren els ulls.

Cançó silenciada

per una banda de serps llefiscoses

que et freguen la pell

i el verí de l’estat de setge per la cara.

Pedres a la butxaca

de la memòria exhausta

per massa pes, pressa i poder.

Emprenyadora lleganya

d’una sintaxi d’insomni

que s’ha fet forta al castell de la tenebra.

Tremola la vida

sacsejada per botes i totes i crits.

Tot, absolutament tot trontolla.

Estem cagats de por,

reconeguem-ho

el més aviat possible.

El poeta roig

Març 2020