Esculls ?

 

               “Estats carronya !, bèsties de guerra !,

                les seves festes són criminals…”

              Companyia Elèctrica Dharma

   

Esculls que l’aldarull s’adormi ?,

que les petxines no se’t puguin obrir ?

Esculls i res esculls.

Els castells se t’esmicolen

i un cretí recull la pols que vol guardar

al museu de les tantes ciències.

Esculls tancament, no marxes ?.

Només obres el cràter que perfora

el final del poema.

Botones vermelles preguntes,

poses o posen la cinta aīllant a les metàfores,

reactiven els grisos crits de venjança.

Esculls el buit anhel i ens frega la submissió,

quan l’aldarull roig el resolgui un jutge,

i el poema roig sigui trinxat

o reescrit per un jutge,

que i quan la vida sigui anulada per un jutge.

Esculls i ja res esculls.

I mentre alguns trafiquen amb la pols,

la resta es creua entre tanta pluja,

i plora el cel, i plores tu i plorem tots.

I la festa de les estrelles

deixa pas al fum, les runes d’un castell,

aquesta primavera incendiada de pena

méa aviat hivern, arbre nu,

bosc reescrit entre reixes

per un maleït jutge de guerra.

Fidel Picó

El poeta roig

22 i 25/3/18

I sí

                     “allà ferits

                     -a la carícia d’un mal

                     que no trenqui, d’un mal

                      que no abraoni..

                  “Cura”;  Blanca Llum Vidal

Una mar que no fracturi.

Un precipici que no et tregui a plorar.

Una pedra que no et deixi indiferent.

Un crit que no abraoni.

Un rellotge que no se’t cruspeixi.

Un poema que no digui que no.

Un tren que sempre et digui ‘sí’.

Uns ulls que mirin les illes del ‘sí’.

Un pont que abraci hivern i primavera.

Un cim nevat quan s’aixeca l’alba

i el roig sol donant llum

al blanc vestit de gala

i un lliure silenci de fons

afirmant el nou dia.

I sí. I tu. I molt.

Fidel Picó; 

el poeta roig

Març de 2018

Animàlia (per exemple)

 Per exemple un gripau saltant al coll d’un polític de dretes.

Una sargantana resseguint l’esquerda que separa el nou del vell.

Un lleó mirant de lluny la corrua de corruptes,

o els enclenxinats elefants blavíssims del Círculo Ecuestre.

Un gos bordant al pati on el poeta es petoneja amb alguns mots trapelles.

Un gat endormiscat mirant la noia que mira ‘Operación Triunfo’ a la TV.

Per exemple, un poll amagat a punt de somriure.

Una rata a la claveguera jugant amb un príncep blau.

Un hipopòtam badallant més del normal quan el futur catedràtic llegeix la tesi.

Una mosca despistada enclastada al llum principal de la sala principal

on deliberen ses senyories, els magistrats del Tribunal Constitucional.

Per exemple, un ocell volant, apropant-se des de fora a una gàbia,

mirant-la fixament i que, abans de fugir, fa una immensa botifarra de pagès.  

Una vaca desobeint la filferrada  que quan plou fot més por que un mur de color rosa.

Una abella , un rus plegat d’abelles comandades per la dinastia borbònica

improbablement feminitzada, més aviat supervisada per l’abellot l’avi carca del FMI.

Una formiga currant en precari, maltractada

per la bamba d’un puto masclista assassí, que, petita i decidida decideix fer vaga general.

Per exemple, una balena que fa teatre i posa dempeus l’auditori dels teus somnis

i que plora quan mira ‘Moby dick’.

Una cuca de llum que fa un gol per l’escaire

i la lluna que s’alça encara més i crida “gol, gol !!!”.

Un cargol que puja la muntanya, es cansa, s’atura i diu “a la merda !!!” que pugi el sogre.

Un pingüí que fot el camp de la sauna

en que s’ha convertit un estat espanyol sota els efectes nefastos del canvi climàtic.

Un brau que no vol entrar a la plaça, es queda al carrer, fa mitja cua, creua la ciutat,

passa pel suburbi, i s’allunya camp enllà fent l’apertura en comptes del tancament.

Un zoològic, animàlia park, que fa la gàbia i tanca bèsties i val un dineral.

Millor si es creuen lliures i juguen o fan la punyeta a alguns o... a tothom !

Un ésser humà, un home, una dona, un nen, sobretot un infant,

resseguint l’esquerda de la humanitat, i que simplement,

fa un

poema.

(Per exemple ).

Fidel Picó, el poeta roig

Març de 2018

L'aigua és teva

L’aigua ho ha pogut tot,

i tu, líquida, inodora,

oberta com un acordió

gaudint al so del mar obert,

has esquitxat el ventre

de la meva barca.

Has omplert el meu anhel

amb el teu ball incommensurable.

I t’has alçat,

has alçat el teu nom

posant dempeus la platja,

els noms de la resta de dones,

els noms de la resta d’humans

esquitxats pel teu embruix.

Amb tu ballen les barques

i es fa festa aquest matí.

Fidel Picó; el poeta roig

Febrer 2018