Paraules en roig
Poesia. Assaig. Un crit de llibertat
diumenge, 10 de gener de 2021
Mala mar
dissabte, 26 de desembre de 2020
Temps d'arrossegament
Temps d’arrossegament;
temps de fons.
De mar de fons, de
pous, de peus nafrats,
d’ocells refredats, temps
d’amagar les ales,
de rebels
espantosament..., callats.
Temps de piscines
sense aigua,
de llacs pansits i
mars enfebrats.
Temps de rostres
tapats, d’ulls enfonsats,
de babaus constipats
i trens a la via morta atipats.
Temps de vents glaçats que
xisclen ràbia.
Temps d’arrossegament,
de fons
de peixos vermells
moribunds a la xarxa.
D’espantaocells
picotejats i encara més espantats.
Temps de llàgrimes
de llimona.
Temps de pilotes
punxant i amb nines plorant,
temps de fongs,
cantautors corcats
i cucs a la fusta
del temps. Temps de vi ranci.
Temps de profunds megàfons.
Temps de pous,
temps que et cous, d’angoixes
i de velletes coixes.
Temps peluts com
potes de cranc.
Temps perdut.
Arrossegat
pels remolins de l’absència...
Temps sense tu.
El Poeta roig (Fidel
Picó)
Desembre 2020
divendres, 18 de desembre de 2020
Nocturn
divendres, 11 de desembre de 2020
Fred i por
Fred
i por 1
“...la por d’aquell qui torna...”
V.A. Estellés
El
Xiu-xiu del foc
que
balla amb el silenci de la cambra.
La
flama que s’alça
per
fer més penetrants els teus ulls.
I
tu, aliena,
que
mires per la finestra
com
la boira es reforça,
i
com a fora hi carda un fred superlatiu.
Em
mires, em dius “ja no parlem”
i
pressento la tragèdia. Marxes.
Has
marxat de la cambra
per
cercar més llenya
I
has tornat, -sempre tornes després-.
A
fora, l’olivera pateix
i
tu, als ulls, hi tens la por
d’aquell
qui torna.
La
por del fred
del
silenci de la cambra.
La
por. Les pors; la POR...
El
poeta roig (Fidel Picó)
De
gener 2020, Refet; desembre 2020
1 Poema refet i ampliat, original de gener de 2020 amb el títol de “Xiu xiu”. Els primers versos són els mateixos però després he estirat la història dotant-la d’un sentit més concret i realista, pensant especialment amb dones maltractades, psicològicament assetjades. (...).
dijous, 3 de desembre de 2020
Parelles
V.A.Estellés,
a ‘Coral romput’
Vicent,
costa tant trobar avui
parelles
lentíssimes !.
Ara tot són parelles ràpides,
fugaços estels, líquid desig...
El
que llavors eren parelles
pujant
escales mal il·luminades,
ara
són parelles pujant en ascensors
ràpids
i moderns amb grans miralls,
llum i parelles
somrients
fent-se
selfies a Instagram,
tik
toks, jocs i focs efímers,
masturbacions
a alta velocitat.
Parelles
tan ràpides Vicent,
que
quan les vols escriure
ja
ni te’n recordes.
(I
així tot Vicent;
la resta ja t’ho comentaré un altre dia).
El poeta roig (Fidel Picó)
29 i 30 novembre, 1 i 2 desembre 2020
dissabte, 28 de novembre de 2020
La pilota
He vist un munt d'infants jugant,
fotent-li puntades de peu
a qualsevol objecte,
sempre cap endavant.
He vist un munt d'infants
dormint al costat d'una pilota,
somniant un gol de tisora
al darrer minut.
He vist un munt d'infants
jugant a les places
I t'he vist a tu
fent-te una pilota,
arrugant paper de diari
i envoltant-la amb molt de 'zelo'.
A tu, anant els diumenges
al Parc de la Ciutadella
a fer xuts amb el teu germà.
T'he vista a tu
fent una porteria
amb dos jerseis i un mur.
Tu, fent la passada profunda
del gol de la remuntada final
amb el Júpiter, de gris i grana.
Puntades de peu
que per tu són, eren carícies,
somnis, grans somnis
com la primera vegada al Nou Camp;
com aquell dia de Reis
on la pilota al menjador de casa.
Com el primer dia que vas veure
aquell menut amb la seva escarola
que feia embogir el més senyoret,
el més assenyat i refinat senyor
de la zona alta de la Diagonal.
I t'he vist a tu
i he pensat que tu i la teva pilota
i els teus somnis
també podien ser dins un poema
(encara que et diguin
que la poesia no pot pecar
parlant d'aquestes coses tan elementals)
El Poeta Roig / Fidel Picó
Novembre de 2020
* Diego Armando Maradona (1960 - 25 novembre de 2020)
I
dissabte, 21 de novembre de 2020
Baten
La (meva...)
El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit
d’homes i dones perduts
que, des d’una ciutat podrida de silencis,
hissen l’esguard que el pànic enderroca.
La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.
Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.
És poca cosa més, la (meva) poesia.
Fidel; 2008
POESIA
LLIBERTAT
JUSTÍCIA
POESIA
!!!!!!
(...)
