La pilota

 

"juga amb una pedreta pegant-li cops de peu"

V.A. Estellés

He vist un munt d'infants jugant,
fotent-li puntades de peu
a qualsevol objecte,
sempre cap endavant.

He vist un munt d'infants
dormint al costat d'una pilota,
somniant un gol de tisora
al darrer minut.

He vist un munt d'infants
jugant a les places 

i cridant 'gol, gol, gol !'

I t'he vist a tu
fent-te una pilota,
arrugant paper de diari
i envoltant-la amb molt de 'zelo'.

A tu, anant els diumenges
al Parc de la Ciutadella
a fer xuts amb el teu germà.

T'he vista a tu
fent una porteria
amb dos jerseis i un mur.

Tu, fent la passada profunda
del gol de la remuntada final
amb el Júpiter, de gris i grana.

Puntades de peu
que per tu són, eren carícies,
somnis, grans somnis
com la primera vegada al Nou Camp;
com aquell dia de Reis
on la pilota al menjador de casa.

Com el primer dia que vas veure
aquell menut amb la seva escarola
que feia embogir el més senyoret,
el més assenyat i refinat senyor
de la zona alta de la Diagonal.

I t'he vist a tu
i he pensat que tu i la teva pilota
i els teus somnis
també podien ser dins un poema
(encara que et diguin
que la poesia no pot pecar
parlant d'aquestes coses tan elementals)



El Poeta Roig / Fidel Picó
Novembre de 2020

* Diego Armando Maradona (1960  - 25 novembre de 2020)

I

Baten

 

Baten les ones 

com un amor

en que es perd el control.

Baten cors,

entre llavis xops de deliri.

I tu, sortint de l'aigua

brillant, batent com ulls d'infant

quan aguaito el darrer estel.

Baten els meus somnis.

Encès, bullo per dins.

El Poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

El crit (Sobre el quadre ‘El Crit’ de Munch)

 

                                                Et miro, hi entro, hi sóc.

Crido amb tu.

I aquells dos, ens miren

amb indiferència, amb odi, amb complicitat ?

I cridem els dos

i potser algú altre.

I tal vegada en fem cançó rebel.

I els poemes de mà en mà

com la rosa de paper de l’Estellés.

I cridem en silenci,

secretament desesperem,

diem prou vomitant el fàstic possible.

Et miro, hi entro, hi sóc.

I crido amb tu per no naufragar,

per no caure dins els aiguamolls

de massa greix acumulat a la pica.

 

 

El poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

¿Què ens diuen...?

 

Afegeix un títol

¿Què ens estan dient 

totes aquestes gotes 

incrustades al vidre ?

Puntets, llumetes de memòria; 

el teu passat,

els teus estels,

el teu dolor,

el teu desig esquitxant,

eixamplant el bassal

de la poesia.

La pluja dels anys 

i les teves llavors

encara fulgents, 

encara  sí.

¿Què ens diuen 

tantes pells, 

com peces de mosaic, 

tantes ditades..., 

quin senyal encenen ?

El poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

On són les dones ?

 

Dos Àlex, Dos Pere, tres Joan, dos Miquel, 

dos Jaume. tres Carles, dos Francesc, Valerià 

Josep Mª, Àngel, David, Txema, Lluís, Víctor, 

Hilari, Sebastià, Feliu, Marc, Marcel, Isidre, 

Bartomeu, Manuel, Pep, Enric, Pons, Quim, 

Albert, Andreu, Antoni, Xavier, Gerard, 

Josep, Màrius, Blai... (i me'n deixo algun).

Anna Aguilar (2000), 

Maria Cabrera (2016), 

Rosa Font (2010), 

Susanna Rafart (2001), 

Quima Jaume (1989), 

Olga Xirinacs (1987), 

M.Mercè Marçal (1976), 

Clementina Arderiu (1958).

1950-2019 

Guanyadors Premi Carles Riba de poesia

i Óssa Menor.

Vuit de quaranta tres com a mínim. 

Maleïda estadística!, 

mirall contra l'oblit. 

On són les dones ? 

També en poesia, 

on són ?

El poeta roig (Fidel Picó)

Novembre 2020

Gotim/s

 

Gotims de plata 

que baixen des de dalt del finestral

i s’aturen en silenci

com el nostre tren,

com tu atures el somriure

i em tornes a besar.

Com ens vam besar allà, 

amb l’ull de la xemeneia de la fàbrica aguaitant-nos

(m)entre la tempesta i el refugi,

entre la imperfecció del paisatge 

i el teu endins profund

paisatge el teu, tens, vibrant,

al llindar d’allò no del tot imperfecte.

Mentre, a fora, segueix plovent

a bots i barrals.

Ho veus des d’una finestra:

el bassal es va eixamplant

com una plaça,

com un cercle d’aigua

quan m’hi has llençat

els teus llavis

i jo em deixo estimbar.

I una gota que regalima

per algun indret del teu cos

i s’atura al punt en sempre hem quedat.

El Poeta Roig

Octubre 2020

Llavors

 

( A la memòria de Guillem Agulló )

 “Les petites llavors es fan lloc”

Sylvia Plath

 

I el poeta digué : 

"Sou llavors !"

i el públic preguntà:

-"Què som exactament aleshores?.

no acabes el que vols dir,

no t'entenem !"

I va caure

la tempesta imperfecta.

I les petites llavors es van fer lloc.

I un lloc en aquest món

sempre s'alça

la nostra tendresa

sempre comença

la primera paraula

sempre empeny la força de la vida.

-"Sí, sou llavors" -deia el poeta

-"Sí, ho som!" -va asseverar el poble.

El poeta roig (Fidel Picó)

Setembre 2020