Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 28 de juny del 2014

Com un pèsol escaldat


Vull dir-te que vull bullir com un pèsol escaldat.
Saltar i ballar per aigües de foc
tot esperant que em mengis amb aquella voracitat
de la qual de cops en fas hàbit.
Vull dir-te que vull que m'introdueixis dins teu.
Empassa'm. Desfes-me. Amaga'm al teu cau.
I jo al recer de males llengües,
vull ser plaer només pel teu paladar.
Vull bullir-me per assaborir tendrament
la mel dels teus llavis.
Només vull escalfar la teva llengua.

M'hi jugo un pèsol a que m'ho estic inventant tot...


Fidel; febrer de 2013

divendres, 27 de juny del 2014

Migdia a Ogassa



Camino devorat 
pel silenci del bosc, 
passejo desbordat 
pels plaers del frondós verd. 
De sobte i arribant al poble, 
els xiscles de la desbrossadora 
em recorden que encara estic... 
doblement emprenyat.
El riu però canta. 
Els nens salten dins uns inflables 
i la bandera espanyola no hi és, no hi és, no hi és.

Els pares fem una birra.


Fidel, el poeta roig
Ogassa; 1/6/14 (12,45h)

dissabte, 21 de juny del 2014

Lletraferida somrient



Enceses com nits de Sant Joan,
les teves paraules -vivíssim pou
banyat de somriures roigs,
foc que m'enlluerna fins al fons-
em xiuxiuegen a cau d'orella
crepitant nits com punys de somni.
I la lluna, que podries ser tu,
espia per la finestra,
i encens el meu tren de mitjanit,
i ressegueixes els meus sotracs
i jo les teves profunditats.
Cruixir de vies, pessigolleig i un rostre,
que podria ser el teu,
per arrodonir nits de foc viu i somni.
Per imaginar els somriures del sol a l'alba
des de la finestra dels teus versos.


Fidel; gener de 2010

dissabte, 14 de juny del 2014

Poble i poesia

I

El poble
demana càstig, saliva, gemega combat, estossega,
eixampla colors, demana coratge, propaga orgasmes,
juga amb els mapes a fet i a amagar;
visita Versalles, menja pizzes, canta a la dutxa,
veu passar de llarg el veler des de la platja,
obre finestres i s’enamora,
pren un cafè o envia un WhatsApp.

Tu ? Tu fas un poema.


II

El poble
demana càstig, com tu; saliva, com tu;
gemega combat com tu; estossega com tu;
eixampla colors com tu; demana coratge com tu; propaga orgasmes com tu;
juga amb els mapes a fet i a amagar com tu;
visita Versalles com tu; menja pizzes com tu; canta a la dutxa com tu;
veu passar de llarg el veler des de la platja com tu;
obre finestres i s’enamora com tu;
pren un cafè o envia un WhatsApp com tu.

Tu com tots. I a vegades..., fas un poema.


III

Fugies del poble però el poble et va atrapar.
Vas obrir finestres i un vent de versos del poble
va omplir la teva cambra.
I recíprocament, algú va escoltar el teu cant.

El poble i tu o, més aviat, tu i o amb el poble.


Fidel; març de 2014

divendres, 6 de juny del 2014

Només et queda

¿ És que ja només ens queden
grans magatzems i trens d'alta velocitat... ?

A tu almenys et queda :
algun sopar amb algun bon vi negre,
algun moment de coratge per rentar els plats,
alguns diumenges al vespre singularment blaus,
i brillants estones per fer l'amor.

O tal vegada només et queda recordar
i córrer fins aquella cala solitària
on t'amagaves quan eres infant.

Ja només ens commou l'oblit o la rutina,
però sort que a tu encara et queden
un bolígraf i un full per idear un vers.
I això ja t'és suficient per sobreviure.


Fidel; febrer de 2006

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)