Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 24 d’abril del 2015

Haikus llun(à)tics



Esfera trista.
L'anomenaren lluna.
Cràter dels pobres.


Blanca i rodona.
Llum, far dels enamorats.
Reflex de desig.


Bandera de llum.
Lot que enlluerna la mar.
Un somni a bord.


Ets a la lluna.
Lluny d'un món de desfeta.
Versos per fugir.


Mirada de neu
invisibilitza estels.
Només els teus ulls.


Tantes mirades,
tants cops assenyalada.
Tantes nits amb tu.


Fixant la lluna,
s'allunyava del normal.
Era un llunàtic.


A l'àrtic no ho sé.
Al meu àtic potser sí
Lluna propera.


Lluna ben nova.
Qui la dibuixarà avui ?
La vull ben plena !


Plena de pena,
farcida de ferides.
Tacada pels rics.


Fidel; març 2014

divendres, 17 d’abril del 2015

Empenta


Més enllà de tenir les idees netes
i ben empedrades; tinc el teu alè,
els teus mots justos, compactes;
la teva petjada recte, marbre frontal.
Coincidint en cada albada,
imploro el teu coratge,
un puny d'empenta per recórrer
tots els rius,
tots els boscos,
tots els mars possibles,
tots els recers del teu cos.
Perquè em portis a una andana de tren,
o a la terminal B de Barajas,
palanca de trànsit vers el 'Nou Món'.

O potser tan sols cal que m' indiquis
com arribar sa al carrer de dalt.


Fidel; 2005
( Inclòs al primer llibre "Reclamo la paraula")

divendres, 10 d’abril del 2015

Salt d'aigua


Em vas dur fins al salt d'aigua.
Allà, on els nostres petons 
es desprenien xops.
De dalt a baix,
davallava la rauxa vertical dels cossos,
desig multiplicat per mil.
Pell a pell, aigua a raig;
tast roig que queia,
quèiem com cascades de passió,
com s'esllavissen tones d'or d'abraçades.
Amor ferotge, desig de carn sense fre.
Amor i sexe. Tu i jo.
Tu i jo en ple salt d'aigua.
Tu i jo. Nos-altres.


Fidel; març 2015

dimecres, 1 d’abril del 2015

Desnonat de verds


( Recomanació: mireu primer la imatge, llegiu el poema i al final, torneu a mirar la imatge. Gràcies )

Aquí la tramuntana (per exemple).
I aquí jo, nu, desnonat de verds,
desballesto plàcides carícies
al llindar de la resignació.
Ai si no em vens a treure !;
et faré un poema de SOS i plors,
cridaré el teu nom,
et somniaré en un passat de terra fèrtil i arrels fecundes.
I vent i mar(or) em duran
a la intempèrie i el torbament
reclòs, girant a batzegades caòtiques
com un etílic sense brúixola,
a mercè dels elements indomables.

Vine !, si us plau. Dona'm pau.
Deslliga'm d'aquest estat (i/o Estat...)
que esfulla i priva el meu lliure caminar.


Fidel; 1 abril de 2015
(Imatge: Marta Endrino)

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)