Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 17 de juliol del 2014

A dir, a parlar...

"Si nosaltres callem, qui parlarà ?". (Miquel Martí i Pol)


Caldria fer els possibles i els impossibles
per començar a parlar. Hem estat
prou temps, massa temps callats.
Sense dir ni piu, ni pau, ni peu ni pou.
Només dèiem prou, plou em cou commou...
i així narinant narinant, atrafegant somniant...
Més enllà del 'prou' ara toca... parlar.
Dir les coses pels seus noms,
sortir del barri per anar més lluny,
deixar la lletra petita pels entesos i deixar-nos anar.
Parlem. Ara parlem nosaltres i només nosaltres.
Si ells xisclen, nosaltres parlem (propòsit d'esmena).
Deixem que els mots flueixin, refulgin, s'esllavissin
pels canals insurreccionals de les utopies pendents.
Deixem els gemecs, els oasis i les postes de sol
als deserts de les carències, als  viatges de les absències,
i construïm, alcem els mots de ls revolta,
alcem les copes i posem-nos a proclamar, caminar perforar col.lectivitzar...
Teixim l'alè del poble, esquitxem de versos
la grisor del tedi o de l'esparadrap i els ous caducats.
Comencem a fer, a dir, a petonejar-nos,
a treure foc des de la carn de les nostres llengües.
Ara parlem nosaltres i només nosaltres.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Puny i lletra (refet)



I ara he de buscar-me
en l'implacable no res ?

I ara, quin disbarat !.

Només em busco 
perquè sobrevisc amb puny i lletra.
I entre el puny i la lletra,
intento habitar al centre, 
entre un fràgil equilibri
per on sovint s'escolen,
per exemple, els meus poemes.



Fidel; el poet roig;
De juny 2014,
Refet març 2017.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Apagafocs

Algú crema primaveres i a alguns ens cou.
Un poeta rondina, punxa un núvol
i desferma l'aigua: dolç riu de plata, do del NO,
el crit rebel de l'àgora que ressona per les quatre arestes.
I les campanes emmudeixen i el foc s'apaivaga.
Romanen les cendres, la fumera d'un poeta inquiet,
i el riu a la recerca del delta per fondre's amb la mar.

El bomber, un poeta que ens torna a salvar la casa.


Fidel; 2009
D' un possible llibre ("Poesia, preguntes, pèrdues").

divendres, 4 de juliol del 2014

Les trinxeres de la llibertat

En un altre horitzó pots entreveure
com un seguit d’éssers muden, es descomponen
i/o fugen espaordits de la 3ª Via cap als extrems. 
Alguns, potser, ja han parlat massa, 
d’altres callen o es dediquen a mirar el mar, 
d’altres dubten i/o ‘desubstancialitzen’ els fets nacionals,
d’altres passen o això diuen,
i d’altres conspiren als despatxos o al temple del Pont Aeri.
Però molts eixamplen el camp
i juguen la seva protesta o estatus per les bandes,
i les bandes en van plenes,
i a ambdues es juga la batalla.
Les regles del joc han canviat.
I tu i jo som a la banda esquerra, 
amb els de la 1ª Via,
som els que volem marxar i més:
escapolir-nos per l’esquerra...
I els de la dreta són els de sempre, 
els que sempre ens han dit que NO
(no hi ha res a fer, absolutament res a fer !). 
I ara vindrà l’hora de la veritat, 
la dels extrems que no es toquen.
Nosaltres ja no volem jugar amb ells 
car mentalment ja estem en un altre camp 
i mirem un altre horitzó.

Comencem doncs a cavar trinxeres 
i que vinguin si cal.

Les seves mans són molt poderoses i fortes, 
però nosaltres tenim, ho tenim tot :
els poemes, les cançons, la il·lusió,
la consciència, la voluntat, l’alè, la força...,
i una multitud de punys disposats a molt, a tot i més !.
Hi serem tu i jo, i us esperem el 9N al col·legi electoral.

Ens veiem a les trinxeres de la llibertat !.

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)