Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dilluns, 7 de juliol de 2014

Apagafocs

Algú crema primaveres i a alguns ens cou.
Un poeta rondina, punxa un núvol
i desferma l'aigua: dolç riu de plata, do del NO,
el crit rebel de l'àgora que ressona per les quatre arestes.
I les campanes emmudeixen i el foc s'apaivaga.
Romanen les cendres, la fumera d'un poeta inquiet,
i el riu a la recerca del delta per fondre's amb la mar.

El bomber, un poeta que ens torna a salvar la casa.


Fidel; 2009
D' un possible llibre ("Poesia, preguntes, pèrdues").

3 comentaris:

  1. Interessant poema, Fidel. Tant de bo el poeta ens salvés la casa i, el món sencer.

    ResponElimina
  2. si no fos per la poesia! tu com a poeta saps com salvar la casa

    ResponElimina
  3. Bombers apaga focs...amb paraules.

    Mariola

    Abraçada!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)