Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 20 de novembre del 2015

Dies...


Dies conflictius i poètics (que venen a ser el mateix oi ?). Mar sacsejat per multituds famolenques. Dies d'ulls brillants i pànic als sobreàtics, de murs alçats, d'homínids amb toga; dies de filferros tancant tardors, amants clandestins que ho deixen estar; dies de nítids crepuscles de postal que els joves ja ni miren. Dies d'ordinadors i mòbils bullint i ballant a ritme de festa popular.Però la nit rovellada ha fugit per les clavegueres i ha acabat taponant els ulls d'una mòmia que, miop, ara és qui s'esglaia. La canalla hi juga, la por ha canviat de cantonada menys pels més febles. Respirem. Són les sis del matí i els afusellats se'ns enganxen en la memòria i jo no puc dormir. L'alba esvaeix dubtes i els barrots es difuminen en el sostre. Dies de llum, d'ulls brillants. De formiguetes que venen i van. Jo també m'aixeco del llit. Obro persiana i finestra, de bat a bat. A fora: el mar ! El mar sacsejat. El vent, la pluja i el sol. Se'm desplega la natura en tota la seva pluralitat, com si m'anunciés que tinc totes, totes les possibilitats per escollir. Respirem profundament. Jugo com un nen. Al final l'aigua del barranc baixa esbojarrada cap a mar. Recullo dies conflictius i poètics que venen a ser el mateix. Em diuen que estem davant d'una oportunitat històrica i m'ho crec. M'he tornat a enamorar. Aquests dies...



Fidel; octubre 2015




dissabte, 7 de novembre del 2015

Temps i trens


S'endurà el temps
un mur callat d'oblits i renúncies ?
El tren ja fa anys que el soterren
i jo, orfe de respostes,
recordo quan des d'un pas a nivell
em travessava aquell tren blau,
vetlla dels meus somnis.

Ara tot és un mur blanc farcit de preguntes
i, aparentment, sense cap tren que em brami.
Però quelcom desbordant
encara encén el meu foc:
encara que ara s'amaguin sota les dures faldilles
d'un túnel negre, negre i més negre,
els trens van plens de poesia
i les poesies van farcides de preguntes i trens.
Com sempre.
No puc renunciar als vagons de la memòria;
ni puc ni vull.


Fidel; octubre 2015

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)