es... cremen

Tenim els de la immensa afirmació del ‘no’,

o com resistir als incendis de la vida.

Són tres -o més!- voltes rebels.

Després hi ha els que custodien les flames,

els del ‘sí’,

aquells que estan permanentment enamorats.

Són -o fan de- poeta

maldant per viure poèticament.

De vegades, poques, són un mateix.

Ambdós, sovint, es…

                                                  cremen.

El poeta roig

Gener de 2019

Últimes files

Sovint a les últimes files

un corsari roig arribant tard al recital.

Un fotògraf al darrera agafant

la imatge angular

de l’espectacle global,

sense acostar-se a la jugular

la plaça completa curulla de cabal.

Algú, també dret prenent notes del que passa,

escriu com alguns que hi som.

Hi ha també una mosca drogada de pànic

i algun familiar despistat que no sap

que la metàfora pot anar en transport públic.

El pati d’un claustre. Una guitarra...,

les cordes del plaer,

la força del silenci

d’unes columnes que tot ho processen.

A fora, el Ter, ample, fa els seus meandres.  

I de lluny, el teu somriure

proclamat des de les últimes files.

La resta ?, només paraules vagues,

sovint endevinades a les últimes files.  

Març de 2018

Refet a Gener de 2019

El poeta roig (Fidel)