Tecles

Atura’t, ara que l’alta velocitat

trepitja les formigues.

No et precipitis. Surt del temps;

mira l’onada com t’omple, reposa.

Escolta la peça de piano

que ell acariciava

amb aquell fons silenci final.

I després, vine amb mi.

Que triomfi la tendresa

i l’oïda amb Johann Sebastian Bach !

Badem plegats

tot aguaitant el darrer escamot de formigues

que al final i proveïdes de menjar,

entren al cau i se salven.

Sempre hi ha temps

de fer l’amor

amb les tecles de la vida.

El poeta roig (F.P.)

Juliol de 2019

Punts suspensius

M’acosto; més aviat m’allunyo

dels filats de la rima.

M’aproximo i em distancio de molt:

dels somnis urbans, escrits, per exemple,

o més aviat dels proscrits, prescrits.

I la realitat m’apropa a tu, m’hi estimbo

poesia desperta vestida com tu vols.

Però com sovint, estampo

els meus punts suspensius a la riba

on, com branques perrdudes,

parcialment provocatives, suades i cansades,

hi suren les darreres revolucions.

La poesia, també és aquest silenci,

aquesta pèrdua que lenta davalla pel riu.

El poeta roig (F.P.)

Maig de 2009. 

Refet el 12 i 13 de juliol de 2019