Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

divendres, 26 de gener del 2018

M'ensenyes


M’ensenyes la classe de la vida
i així m’aixoplugues
de la misèria del món.
Aguaito els teus escrits,
els faig una mica meus
i recordo la meva extremada timidesa,
aquella escola, aquelles taules
i els meus amics d’Heura.
Mentre, la ràdio va xerrant i xerrant,
he mentit per una bona causa
i escric aquests mots.
I tu, ara a classe amb les amigues,
la teva timidesa, la teva lletra d’imprenta,
el teu somriure immens.
I la ràdio fluixa que diu i diu
i continua dient aquest matí.
I el món que roda escombrant
l’alegria d’una maduresa
trinxada per quatre cànons racionals.
M’ensenyes, m’eduques
i jo faig el que puc.
Arribarà la tarda, vindrà la mare
i hauràs tocat el clarinet;
com ahir la dolça pluja
d’un dia sense pluja.
Jo només miro la teva història
amb els nostres mots.
Trepitjo vida
i és tota i plena la gran vida.
Sento el poema
com arrela des de molt endins.
Em sento però més pare
que poeta, avui.

La ràdio xerra encara
i jo esdevinc una passa més feliç.


Fidel Picó
El poeta roig
Novembre de 2017

divendres, 19 de gener del 2018

Una terra, un viatge...



Una terra al marge.
Un mapa, una ruta,
un viatge pendent… .
Un tren nocturn per ser somniat,
i al vagó un poema quiet
-com una fulla callada i trepitjada-,
per ser llegit, refet, rebatut… .
Una terra al marge.
O els marges de la terra per ser estimats.
Un viatge, un poema en tren.
Un poema als marges del tren.
Els nostres ulls, les nostres lluites no assolides… .
Un poeta de suburbi
que vol lligir els seus poemes.
Com una fulla pel teu camí.
Una terra, un viatge,
un mapa que traça el teu poema.
Un mapa com a refugi i somni.
Una ruta per dirimir ?; per començar !
Un debat amb l’enigma
o més aviat…, traçar el vers
com l’aigua que cau
des dels àtics, els rius,
les estacions de tren
dels nostres somnis…

Mireu ! : una ranglera de trens
esperant-me per sortir.

Un viatge, un somni
i… punts suspensius...


Fidel Picó
El poet roig
Desembre 2017

dilluns, 8 de gener del 2018

A fora i aquí dins




A fora, la vida esdevé diàfana,
un efímer dringar com un brindis,
com les bombolles del cava
que pugen clarificant el teu somriure,
i prou.

Aquí dins, el poema:
el batec de la nit,
el trànsit de trens i el magne silenci
que em baixa fins els soterranis
de la soledat; i molt.


Fidel Picó
El poeta roig
Desembre de 2017

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)