Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dissabte, 20 de juny del 2015

Adéu barracons, hola escola nova l'Univers !




Ahir festa grossa. S'ho valia.
orgullosos de formar part -ni que sigui petita- de la comunitat educativa de l'Escola l'Univers de Gràcia !

I és que ahir nens, nenes i mestres van dir adéu barracons. I un HOLA majúscul a l'Escola Nova, pel setembre.
No ens ho han posat fàcil. Durant 7 anys hem hagut de lluitar contra la crisi, l'estafa i polítics mentiders, tot i algunes complicitats. I sort d'algunes sensibilitats; la lluita de nens, nenes, pares, mares, mestres del centre amb l'empenta de la gent d'aquest barri.
L'Escola l'Univers: símbol de la lluita d'un barri, d'una gent compromesa amb una escola pública, millor, catalana/universal i laica.

Moltes felicitats doncs. Amb tenacitat, convicció, esperança i lluita, ho hem aconseguit.
Propera estació, setembre, ESCOLA NOVA.




"No esborreu els somnis dels infants"


Pere: per què hi ha solars abandonats
on hauria d'aixecar-se la nostra escola?
On són els nostres somnis?
Per on caminen les aules atapeïdes de somriures
i complicitats entre onades d'aprenentatge?
Pare: on som? Per què no volen abraçar els nostres somnis?
Com és que fan callar els mots
que encenen les nostres nits de reis?
Per què hem de fer tantes preguntes?,
potser és que no ens donen respostes?

Pares, mares, nens, nenes..., seguim;
seguim remant cap a la plaça oberta,
la llacuna color primavera,
l'aula desperta, la quimera completa.
La nova escola ens espera
mobilitzats junts, dentadura de fera
que el poder desespera,
que la nova escola no baixa de l'estratosfera
la faran perquè exigim puny en terra
el compromís que s'alça per abraçar la preuada quimera.

Pare: no sóc l'única, jo vull seguir mirant el mar,
l'horitzó on s'albira una escola hissada
amb els punys de tot un poble.


Fidel; 2012, Del llibre 'Instants de maig i potser..., tu'.


divendres, 5 de juny del 2015

Proximitat


Li havien sostret el comandament a distància.
Ara cavalca buscant el de proximitat.
Potser la revolta és a la cantonada
on habiten els seus poemes,
on encanten els seus llavis de foc de maig.
Més a prop d'ella del que imagina,
cavalca la pell del poble,
cerca la lluentor d'uns ulls
que ja comença a percebre.
Se sent, s'encén la música de la revolta.
A la platja, el genet hi desembarca.


Fidel; juny 2015

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)