Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 31 de març del 2021

Botes sense acollida

 


Imatge i poema: El poeta Roig (Fidel Picó), 

amb la col·laboració al muntatge de la meva filla Ona Lop

divendres, 19 de març del 2021

Aixoplucs

 



També podem ser al bastió de la tristesa 

per aixoplugar-nos de la misèria, 

d’una pandèmia, d’una pèrdua. 

O arrecerar-nos  de tanta alegria foradada 

i desbocada per recaure finalment al buit. 


Això, i/o també podem lluitar, 

buscar l’amor –l’aliè i el propi-, 

cavar, arremangar-se, resistir...

Construir, perforar per aixecar;

o per agafar-te de la mà, aquell silenci.. 

Com fer un petit túnel a la sorra, 

gratar i gratar i trobar la mà molla de l’altre.

L’amor d’aquell dia.

L’abraçada de tants dies.

O gratar i gratar i no trobar ningú

i la pena, i els nostres aixoplucs.


Resistir per existir. SER.

Sempre ser i ser-hi. 




El poeta Roig (Fidel Picó)

Març 2021


dimarts, 9 de març del 2021

Que...

 


Que els preus han fet el cim
i tenen pressa per apressar a la nostra definitiva desesperança.
Que tal vegada Mozart és massa perfecte.
Que tens un cotxe tan vermell com els teus mots,
Que als seus teus llavis hi penja un rètol de ‘prohibició’.
Que el dimoni ha estat molt amable amb aquells,
com els ximpanzés et somriuen quan mengen un plàtan.
Que aquí hi ha massa xiscles, i corres i puges
i cerques silencis que el teu carrer et nega.
Que al Delta és on anem a plorar.
Que el mar pot ser color violeta.
Que al bagul dels records
ja no queden fotos en blanc i negre.
Que els lladres de somnis
són escamots violents amb xalets a Vaquèira.
Que la incertesa és una fulla d’afaitar
que acaricia una galta freda.
Que el sexe és una estufa
que il·lumina una nit d’hivern
o són les escales que baixen per una fonda emergència.
Que els versos són durs com un tros de gel,
i que els poemes s’escampen per un desert de sal
i qui sap si potser un vint-i-cinc per cent dels poetes
romanen perduts a les clavegueres del sud
cantonada estació de busos de Potosí, a Bolívia,
o sota terra, al metro, on s’escriuen en brut els tercers versos.

Que tu m’escriguis l’esperança,
i jo et vegi el dia següent, i t’abraci,
i que plegats anem a aquell desert de sal
a cercar aquells versos que van fer alçar el nostre nosaltres.
I que el nostre nosaltres
siguin també els carreres sempre nostres.

I que el final del poema –sigui somni o realitat-
l’escriviu vosaltres, estimats lectors.


El poeta roig (Fidel Picó)
Març de 2021


divendres, 5 de març del 2021

Apoteosi



Regalimen suaus 

les notes de Schubert, 

com una carícia. 

Com el reguitzell de versos  , 

el calfred de les teves mans. 

La primera flama 

quan el desig m’empeny 

pels vorals del teu cos 

mentre el piano ens penetra

dins el més sublim dels jocs.



El Poeta Roig (Fidel Picó)

Març 2021


La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)