Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 31 de gener del 2013

Em queda


Del meu petit regne afortunat
només em queda una llisa plana
de boira propensa per dormir,
i la fotografia il·luminada d’un tren nocturn
de llarg recorregut que sempre em ve a buscar.
També disposo encara d’un instint de bondats
rigoroses i, quan esternuda alguna primavera,
m’adono que encara no estic del tot sol
reafirmant-me que la vida és encara possible.

La resta ja em cau a la perifèria :
una derrota còmoda sense tempestes de plom
és el nucli en el que ara transito.

Ah!, se m’oblidava...
Sí que em queda una cosa que engrandeix
la meva grisa i malmesa República ;

em quedes tu.


Fidel; gener de 2007 (del llibre 'Reclamo la paraula')

dilluns, 28 de gener del 2013

Forces per viure



“Qui ha sentit la llibertat té més forces per viure”
(Raimon)

Encara et queden forces per alçar-te del llit,
per festejar albes rogenques i endinsar-te a la plaça
on s’escriuen els primers versos
d’una primavera atapeïda de cors oberts.
Et queden forces per viure, per renéixer
i, sota senzills acords i cors de cambra,
esmolar el cant per capgirar aquella història
del rei atrinxerat al palau del fred.
Et queden forces de llum, ulls de vent com estels
que dansen a ritme de poesia social.
I a l’est el mar que es comença a bellugar
i el sol més rodó que s’alça i tu posant-te dempeus
amb forces per córrer amb mi, vosaltres, ells.... .
Et queda la batucada, cassolada en alta definició,
cop de puny a la taula del banquer
per proclamar plegats el dret a conjugar anhels
com pètals surant damunt els murs.
Per iniciar amb ímpetu un idíl•lic viatge
que t’apropi al tresor d’una alba roja :
el darrer camí cap a l’àgora dels seus llavis.
Com qui ha sentit l’amor i té més forces per cercar-lo,
encara cerques la força de la utopia per viure.

Fidel; 2012 (Publicat al poemari “Llibertat”, Meteora ARS)

dimarts, 22 de gener del 2013

Dies de tardor


Dies coral·lins,
cels vermells,
tardes de préssec,
rajoles a foc viu,
cabells rossos al vent.
Tardor de llums
i cerveses preparades.
Crepuscles blaus d’alta mar;
estels que aguaiten els anhels.
Nits fresques, allargassades
com serps tatuades sense verí.
Albes de poesia i cafè,
estacions atapeïdes
i aixelles i la ràdio
escampant l’alè,
portes obertes
refredat cap a la feina
esperant un no se què.
Refugi de mirades enceses,
a foc lent la cuina és un bé.
Avís de primers freds,
finestres closes,
versos que m’abriguen
del diluvi a fi de bé.
Gira el dia,
infants sortint d’escola
cridòria viva
l’esmorzar el tinc darrere
i som-hi al parc
com força pares
al gronxador bressant les hores.
Torna el vespre,
coralls vermells,
llums enceses,
cerveses preparades,
refent poemes
metàfores ensinistrades.
Telenotícies corrent
sang per les artèries,
a dormir les nenes,
silenci d’alta mar,
els teus ulls estels :
lluna creixent, un viatge
a les illes del tresor lluent.
Ganxet groc pel carrer Verdi
cinema o passeig.
Clou el dia coral·lí
de colors ardents,
mirada endins, cloïssa oberta
sense ensenyar les dents.
Somnis entre pins,
sentint com salten els dofins
a la cala solitària tu i jo;
tapant les nenes,
aquestes són les nostres
dolces ofrenes.
Bona nit, boniques, fins demà”.


Fidel; octubre de 2012

dissabte, 19 de gener del 2013

Esclata


Arreu dins meu , esclata el somni
com una detonació sostenible.
Metralla d’utopies fragmentades
esquitxa el mur de la dissidència.
La pell de l’aigua eixampla cercles fins el no-res,
com desitjos que finalment se’n van;
i la pedra jau al fons
com una esperança qüestionada.

Però salten pètals vermells
com metralla utòpica
i flaires de detonacions sostenibles ens indiquen
que ha començat la primavera;
ja ha esclatat una primera vaga general.
Esclata el somni arreu i arrela dins meu.


Fidel; abril 2012; refet gener 2013

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)