Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dimecres, 16 de gener de 2013

Hi vago


Vago pel llindar de les rases fosques
vençut pel setge permanent de les ombres,
camins de fang i ressaca,
que traço com tortuga desvalguda.
Minúscula engruna d’alè,
m’estimbo a la roca més feixuga,
m’endinso per esbarzers feixistes,
m’agenollo sota els teus llençols
i bramo estrident : ¡ odi, odi, odi al present !

Llavors, al poema hi apareixes tu.
I a mi tot se’m capgira,
exagerat com aquell poeta,
premsat en mil batalles,
et pondero fins al límit.
M’embolcallo de la teva senda sinuosa,
crepito pel laberint del teu cos,
busco, busco i busco..., busco en tu.
Tu que dus als ulls els avions dels meus somnis,
tu que omples les grutes de claror ...
Tu, el meu coixí despert, el meu recer, la meta ...
Tota una República germinant, la teva mirada ...
Busco, busco, busco,
crepito, crepito, crepito ...
per esgarrinxar-me fins les teves profunditats daurades.

Llavors al vers hi apareix
el laberint de la poesia.
Jo hi vago, m’hi perdo amb tu.


Fidel; abril 2010

2 comentaris:

  1. Bon poema, Fidel, et felicito.
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  2. llegint-lo t'endinses en los versos formant part de la història ... Felicitats

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)