Dormir entre barquetes de poesia ???
...
Despertar; ara !!!

dijous, 31 de gener de 2013

Em queda


Del meu petit regne afortunat
només em queda una llisa plana
de boira propensa per dormir,
i la fotografia il·luminada d’un tren nocturn
de llarg recorregut que sempre em ve a buscar.
També disposo encara d’un instint de bondats
rigoroses i, quan esternuda alguna primavera,
m’adono que encara no estic del tot sol
reafirmant-me que la vida és encara possible.

La resta ja em cau a la perifèria :
una derrota còmoda sense tempestes de plom
és el nucli en el que ara transito.

Ah!, se m’oblidava...
Sí que em queda una cosa que engrandeix
la meva grisa i malmesa República ;

em quedes tu.


Fidel; gener de 2007 (del llibre 'Reclamo la paraula')

2 comentaris:

  1. serva el teu petit regne , allà hi trobaràs recer

    ResponElimina
  2. Afortunadament sempre hi ha ocasions, detalls, persones... que ens recorden que la vida està allà, esperant a ser gaudida; i això ens serveix per oblidar la resta.
    M’ha agradat!

    ResponElimina

La (meva...)


El plany, la ràbia... . Més aviat és el crit

d’homes i dones perduts

que, des d’una ciutat podrida de silencis,

hissen l’esguard que el pànic enderroca.

La boira bruta, el contenidor cremat,el plor del carrer en cendres... són els meus mots.

Tal vegada, un refugi a tanta desesperació.

És poca cosa més, la (meva) poesia.

Fidel; 2008


POESIA


LLIBERTAT


JUSTÍCIA


POESIA


!!!!!!


(...)